Fitxa del llibre
×
![]()
Estereotipos de género en procesos por violencia sexual
Autor/a:
Elisa Simó Soler
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Tirant Humanidades
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
Estereotipos de género en procesos por violencia sexual. La realidad social en la que vivimos es demasiado compleja como para no disponer de atajos cognitivos que nos ayuden a comprenderla. Estos mapas mentales que facilitan el entendimiento de nuestro entorno, también llamados estereotipos, no siempre ofrecen una descripción fiel de aquello que intentan retratar. En el caso de las mujeres, la condición de inferioridad impuesta por el patriarcado respecto de los hombres supuso, primero, su invisibilización y apartamiento del Derecho y, después, su inclusión en la agenda política y en el marco legal como si de un todo monolítico se tratara. Un recorrido similar ocurre en el caso de las mujeres víctimas de violencia sexual. La estereotipación de género configura un modelo ideal de víctima que presupone un único relato válido de la violencia sobre el cual va a pivotar la credibilidad otorgada a las mujeres en sede judicial. Desde una perspectiva de género interseccional, el trabajo que aquí se presenta constituye una crítica a la simplificación estereotipada de las vivencias de violencia sexual a partir de la propuesta de instauración de un enfoque antiestereotipación que sirva para garantizar los derechos de las mujeres cuando acceden a los tribunales. La formulación no solo se estructura de manera teórica, sino que se complementa con el análisis de estereotipos en resoluciones judiciales con estadística descriptiva e inteligencia artificial. Los resultados, con estereotipos presentes en más de la mitad de las sentencias y la apreciación de una correlación entre la existencia de estereotipos y el fallo, permiten concluir que la prevalencia de estereotipos de género en la Administración de Justicia amenaza la vigencia de la garantía de imparcialidad y supone un ejercicio de violencia institucional.La realitat social en la qual vivim és massa complexa per a no disposar de dreceres cognitives que ens ajuden a comprendre-la. Aquests mapes mentals que faciliten l'enteniment del nostre entorn, també anomenats estereotips, no sempre ofereixen una descripció fidel d'allò que intenten retratar. En el cas de les dones, la condició d'inferioritat imposada pel patriarcat respecte dels homes va suposar, primer, la seua invisibilització i exclusió del Dret i, després, la seua inclusió en l'agenda política i en el marc legal com si es tractara d'un tot monolític. En el cas de les dones víctimes de violència sexual es pot descriure un recorregut similar. L'estereotipatge de gènere configura un model ideal de víctima que pressuposa un únic relat vàlid de la violència, sobre el qual pivotarà la credibilitat atorgada a les dones a la seu judicial. Des d'una perspectiva de gènere interseccional, el treball que es presenta ací constitueix una crítica a la simplificació estereotipada de les vivències de violència sexual a partir de la proposta d'instauració d'un enfocament antiestereotipatge que servisca per a garantir els drets de les dones quan accedeixen als tribunals. La formulació no sols s'estructura de manera teòrica, sinó que es complementa amb l'anàlisi d'estereotips en resolucions judicials amb estadística descriptiva i intel·ligència artificial. Els resultats, amb estereotips presents en més de la meitat de les sentències i l'apreciació d'una correlació entre l'existència d'estereotips i la decisió, permeten concloure que la prevalença d'estereotips de gènere en l'Administració de Justícia amenaça la vigència de la garantia d'imparcialitat i suposa un exercici de violència institucional.