Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

GUIUM o la ciutat adormida

Autor/a: Antoni Lluís Reyes i Duran

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Academia dels Nocturns

9,50 € 10,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-9134-002-7

EAN:

9788491340027

Data:

2/2/2017

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

130x190 mm

Pàgines:

Matèria:

Teatre

Any:

2017

Pes:

94 gr

BIC:

FH - Ficción y temas afines / Obra de misterio y suspense

Sinopsi

GUIUM o la ciutat adormida. Amb aquesta obra, Toni-Lluís Reyes ha estat guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2015), convocat per la Societat Coral El Micalet. En Pep i na Marta són els dos encarregats d un arxiu municipal d un poble de Mallorca. Un matí quan na Marta arriba a la feina es troba el cos sense vida del seu company. Un suïcidi, diuen. En Jordi és el nou arxiver i serà l encarregat de fer la feina d en Pep: catalogar, analitzar i estudiar tota la documentació que arriba de l arxiu central que va ser expropiada durant la guerra. La feina no li serà gens fàcil perquè hi ha documents que van desapareixent... però gràcies a l astúcia, insistència i perseverança farà un descobriment que el posarà en conflicte amb la màfia política del moment.Galardonado con el premio Micalet de Teatro (2014), convocado por la Sociedad Coral El Micalet. Un camino sin adoquines. Al final, una casa donde viven dos personas. Hospedan una visita del pasado. Este volumen nos muestra el aroma del espliego y de la incomunicación. El suave tacto de un cuerpo en movimiento bailando con el aire, por un lado, y la frialdad de los barrotes de una prisión, de otra. El gusto agridulce de los besos que se hacen desde los ojos, pero que no llegan a los labios y el gusto amargo de las píldoras que pretenden curar la demencia. Como música de fondo, el ruido de la mar, un piano y un violín. Y en el cielo, la presencia cómplice de la luna, que vigila por la ventana para injertar de plata este aposento lúgubre, habitado por tres sombras y un pañuelo fucsia que no sabe bailar.