Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

La ciudad de la huerta

Percepciones de Valencia en conflicto (1875-1910)

Autor/a: Jorge Ramón Ros

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Història

21,85 € 23,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-141-9

EAN:

9788411181419

Data:

18/4/2023

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

160x240 mm

Pàgines:

328

Matèria:

Història Contemporània

Any:

2023

Pes:

352 gr

Sinopsi

La ciudad de la huerta. Valencia experimentó, entre 1875 y 1910, varias reformas urbanas que se pueden relacionar con diversas percepciones sociales del estado de la ciudad a través del estudio de dos espacios neurálgicos: la plaza del Mercado y el entorno de los solares de San Francisco. Al igual que ocurrió en otras urbes europeas, las autoridades valencianas, siguiendo las corrientes higienistas, plantearon el derribo de barrios y la construcción de grandes vías e infraestructuras municipales, transformaciones en las que influyeron distintas formas de estigmatización social de la pobreza y de los oficios ambulantes, en un momento de preocupación institucional por la «cuestión social» y las tensiones que pudiese desatar. Entre otras cuestiones, se puso en el punto de mira el trabajo de venta en calles y mercados de las labradoras y los labradores provenientes de la huerta. Ante la presencia cotidiana de estos grupos, la literatura, la prensa local y el consistorio elaboraron discursos en los que se los calificaba de invasores y se los acusaba de frenar el progreso de la ciudad y obstaculizar la circulación por sus calles. Estas narrativas impregnarían el relato de los episodios de conflictividad social y justificarían las reformas urbanas que se querían emprender. La construcción del republicanismo blasquista se cimentaría sobre estas cuestiones en sus debates acerca de la definición del pueblo valenciano y la necesidad de una urbe.València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l'entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l'enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d'estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un moment de preocupació institucional per la «qüestió social» i les tensions que poguera desencadenar. Entre altres qüestions, es va posar en el punt de mira el treball de venda a carrers i mercats de les llauradores i els llauradors provinents de l'horta. Davant la presència quotidiana d'aquests grups, la literatura, la premsa local i el consistori van elaborar discursos en què eren qualificats d'invasors i acusats de frenar el progrés de la ciutat i obstaculitzar la circulació pels carrers. Aquestes narratives impregnarien el relat dels episodis de conflictivitat social i justificarien les reformes urbanes que es volien emprendre. La construcció del republicanisme blasquista es fonamentaria en aquestes qüestions en els seus debats sobre la definició del poble valencià i la necessitat d'una urbs.