Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

La moreria de València

Famílies i patrimonis. Documents (1305-1526)

Autor/a: Manuel Ruzafa García

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Fonts Històriques Valencianes

23,75 € 25,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-285-0

EAN:

9788411828505

Data:

10/1/2024

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

190x270 mm

Pàgines:

370

Matèria:

Any:

2023

Pes:

994 gr

Sinopsi

La moreria de València. La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d'un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular amb què era conegut dins la topografia urbana el seu barri fins al segle xviii. Les seues institucions, com l'aljama, es troben sota l'autoritat reial, que reconeixia la condició islàmica dels antics andalusins, ara mudèjars («moros») -costums, pràctiques religioses, formes de vida, llengua, vestits i aliments diferenciats dels súbdits cristians i jueus. Poc més de mil habitants mudèjars al bell mig d'una populosa ciutat cristiana que anirà asolint, entre 1370 i 1510, la condició de port mediterràni de primera magnitut, fet que beneficia extraordinariament a la moreria de la ciutat, ara convertida en un actiu centre artesanal i mercantil, i que provoca una gran atracció per a l'important conjunt de la població mudèjar del regne, més d'una quarta part dels valencians al segle XV. Resseguint els 168 documents publicats, el lector pot copsar la vida palpìtant, les ocupacions, els conflictes i les relacions d'una activa comunitat que protagonitza una forma de vida diferent però integrada -o, més aviat, acceptada- dins el regne cristià.La población musulmana que vivió en la ciudad de Valencia entre los siglos XIII y XVI dispuso siempre de un espacio propio, individualizado y definido: la morería, término popular con el que era conocido dentro de la topografía urbana su barrio hasta el siglo XVIII. Sus instituciones, como la aljama, se encuentran bajo la autoridad real, que reconocía la condición islámica de los antiguos andalusíes, ahora mudéjares («moros») -costumbres, prácticas religiosas, formas de vida, lengua, vestidos y alimentos diferenciados de los súbditos cristianos y judíos-. Poco más de mil habitantes mudéjares en medio de una populosa ciudad cristiana que irá alcanzando, entre 1370 y 1510, la condición de puerto mediterráneo de primera magnitud, lo que beneficia extraordinariamente a la morería de la ciudad, ahora convertida en un activo centro artesanal y mercantil, y que provoca una gran atracción para el importante conjunto de la población mudéjar del reino, más de una cuarta parte de los valencianos en el siglo XV. Examinando los 168 documentos publicados, el lector puede captar la vida palpitante, las ocupaciones, los conflictos y las relaciones de una activa comunidad que protagoniza una forma de vida diferente pero integrada -o, más bien, aceptada- dentro del reino cristiano.