Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Les altres Generalitats

Organismes similars a la Corona d'Aragó i Europa

Editor: Universitat de València

Col·lecció: La Veu del Regne

23,75 € 25,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-478-6

EAN:

9788411184786

Data:

29/1/2025

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

170x240 mm

Pàgines:

296

Matèria:

Historia general

Any:

2024

Pes:

682 gr

BIC:

HBLC1 - Humanidades / Historia / Historia: primitiva hasta la actualidad

Sinopsi

Les altres Generalitats. La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder -corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives ?ns i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" -que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política- va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.La Generalitat Valenciana de la época foral no fue un 'unicum' en la historia europea. Instituciones más o menos parecidas funcionaron entre los siglos XIV y XVIII en otros lugares del continente, especialmente en el seno de aquellas monarquías que, en lugar de seguir la vía del absolutismo, se vieron obligadas a mantener los organismos representativos que hacían de contrapeso a su poder -cortes, parlamentos o estados generales-. Hubo asambleas representativas hasta en países donde triunfó la centralización extrema alrededor del monarca, como Francia o Castilla, pero su peso fue menguando a lo largo del tiempo, mientras que en la Corona de Aragón, tanto en sus estados ibéricos como en los italianos; en los territorios vasallos de los duques de Borgoña, incluidos los Países Bajos; en regiones de Francia que habían formado parte durante mucho tiempo del Imperio germánico, como la Provenza; en la misma Inglaterra; en ciertas regiones de Italia; en Navarra, o en la Confederación Helvética, la tradición "pactista" -que no hemos de confundir con "democrática", pero que permitía una mayor implicación de la sociedad, o al menos de sus grupos privilegiados, en la gran política- duró mucho más. En muchas de estas regiones, aquellos grupos consiguieron dar un paso más en el control de los impuestos que ellos mismos habían votado: generaron diputaciones permanentes que gestionaban su recaudación e incluso los gastos a los que se tenían que destinar. Algunas de estas "diputaciones" acabaron también por adquirir nuevas competencias y cierta carga simbólica que las convertirían, de alguna manera, en la "voz" de sus estados.