Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica

Noves mirades des de la sociolingüística catalana

Autor/a: Miquel Àngel Pradilla Cardona

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Biblioteca Linguistica Catalana

14,25 € 15,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-295-9

EAN:

9788411182959

Data:

26/1/2024

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

140x210 mm

Pàgines:

300

Matèria:

F. Catalana

Any:

2024

Pes:

366 gr

BIC:

CF - Lenguaje / Lingüística

Sinopsi

Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l'estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.El despertar de la ideología y del multilingüismo es una novedad en los estudios sobre la estandarización lingüística desde el inicio del milenio. Una ojeada al mundo de las lenguas actual nos lleva a constatar la aparición de nuevos regímenes de normatividad. Se trata de propuestas que no rehúyen la dimensión sociopolítica de la estandarización, que reivindican el empoderamiento de grupos sociales (e incluso del mismo individuo) al margen de las élites, a la vez que asumen la presencia de otras lenguas en unos entornos comunicativos más complejos. Se observan indicadores de cambio en un mundo donde la teoría de la estandarización continúa teniendo una vigencia muy destacada. Los nuevos planteamientos nos llegan en el contexto sociológico de la posmodernidad. Será fundamental, pues, evaluar la adecuación antes de proyectarlos sobre ecosistemas de gran debilidad funcional como los que ofrecen las lenguas minorizadas, una condición que en grados diversos caracteriza a la constelación de comunidades de habla que conforma la lengua catalana.