Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Origen y triunfo de la décima

Revisión de un tópico de cuatro siglos y noticia de nuevas, primeras e inéditas décimas

Autor/a: Maximiano Trapero Trapero

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Parnaseo

19,00 € 20,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-370-9809-8

EAN:

9788437098098

Data:

15/7/2015

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

235 x 170 mm

Pàgines:

390

Matèria:

F. Hispànica

Any:

2015

Pes:

660 gr

BIC:

DSC - Literatura y estudios literarios / Literatura: historia y crítica / Estudios literarios: poesía y poetas

Sinopsi

Origen y triunfo de la décima. Es bien sabido que la décima tiene como segundo nombre el de espinela por atribuirse su creación a Vicente Espinel. Una tibia objeción a este origen se propuso a mitad del siglo XX al atribuir las primeras décimas a Juan de Mal Lara, objeción que en este libro se desvanece por completo, pues esas décimas no pueden ser de Mal Lara. Sin embargo se da a conocer aquí un nuevo poema de principios del siglo XVI, casi del todo inédito en la literatura española, que adelanta en más de 70 años la primera documentación de esta estrofa que ha llegado a convertirse en el «tercer género» de la poesía popular hispánica, tras el romancero y el cancionero. En efecto, la décima en el ámbito de la cultura oral y popular de los pueblos hispánicos ha superado la simple condición de estrofa para convertirse en todo un género literario, en todo un complejo cultural .És ben sabut que la desena té com a segon nom el d espinela per atribuir-se la seua creació al poeta Vicente Espinel. Una tèbia objecció a aquest origen es va proposar a meitat del segle XX en atribuir les primeres desenes a Juan de Mal Lara, objecció que en aquest llibre s'esvaeix per complet, doncs aqueixes desenes no poden ser de Mal Lara. No obstant açò es dóna a conèixer ací un nou poema de principis del segle XVI, quasi del tot inèdit en la literatura espanyola, que avança en més de 70 anys la primera documentació d'aquesta estrofa que ha arribat a convertir-se en el «tercer gènere» de la poesia popular hispànica, després del romancer i el cançoner. En efecte, la desena en l'àmbit de la cultura oral i popular dels pobles hispànics ha superat la simple condició d'estrofa per a convertir-se en tot un gènere literari, en tot un complex cultural .