Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Una modernidad autoritaria

El desarrollismo en la España de Franco (1956-1973)

Autor/a: Anna Catharina Hofmann

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Història i Memòria del Franquisme

28,02 € 29,50 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-189-1

EAN:

9788411181891

Data:

23/6/2023

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

160x240 mm

Pàgines:

484

Matèria:

Història Contemporània

Any:

2023

Pes:

750 gr

BIC:

HBTK - Humanidades / Historia / Historia: acontecimientos y temas específicos

Sinopsi

Una modernidad autoritaria. El régimen franquista (1936/39-1975) no solo fue una de las dictaduras más longevas en la Europa del siglo XX, sino también una de las más estables. Esta singularidad se explica por la «reinvención» del régimen como dictadura desarrollista con el objetivo de catapultar al país a la era industrial, imitando para ello el modelo de planificación francés. En este sentido, el análisis se centra en el principal arquitecto de esta estrategia de legitimación, Laureano López Rodó, comisario del Plan de Desarrollo entre 1962 y 1973. Suyo fue el impulso para intentar estabilizar el régimen a través de la eficacia administrativa, el éxito económico y la integración en Occidente. La autora desarrolla una nueva interpretación del segundo franquismo al mostrar cómo, paradójicamente, su política acabó sentando las bases para la erosión de la dictadura porque contribuyó a agudizar las luchas de poder en la élite franquista y expuso el régimen a la crítica. Se analiza en profundidad y con una perspectiva novedosa el intento de relegitimar el régimen franquista como dictadura desarrollista desde la década de 1950 hasta su derrumbe. Contextualizando la historia del régimen en la historia europea de posguerra y de la Guerra Fría, se esclarecen tanto las raíces del desarrollismo franquista y la aplicación de la política de planificación como el objetivo de crear una sociedad apolítica de «administrados». Al mismo tiempo, se demuestra que el proyecto de relegitimar la dictadura mediante el éxito económico se convirtió cada vez más en objeto de crítica pública, contribuyendo así a la pérdida de legitimidad del régimen.El règim franquista (1936/39-1975) no sols va ser una de les dictadures més longeves a l'Europa del segle XX, sinó també una de les més estables. Aquesta singularitat s'explica per la «reinvenció» del règim com a dictadura desenvolupista amb l'objectiu de catapultar el país a l'era industrial, imitant per a fer-ho el model de planificació francès. En aquest sentit, l'anàlisi se centra en el principal arquitecte d'aquesta estratègia de legitimació, Laureano López Rodó, comissari del "Plan de Desarrollo" entre 1962 i 1973 que va protagonitzar l'impuls per a intentar estabilitzar el règim a través de l'eficàcia administrativa, l'èxit econòmic i la integració a Occident. L'autora desenvolupa una nova interpretació del segon franquisme en mostrar com, paradoxalment, la seua política va acabar establint les bases per a l'erosió de la dictadura, perquè va contribuir a aguditzar les lluites de poder en l'elit franquista i va exposar el règim a la crítica. S'analitza en profunditat i amb una perspectiva nova l'intent de relegitimar el règim franquista com a dictadura desenvolupista des de la dècada de 1950 fins a la seua caiguda. Contextualitzant la història del règim en la història europea de postguerra i de la Guerra Freda, s'esclareixen tant les arrels del desenvolupisme franquista i l'aplicació de la política de planificació com l'objectiu de crear una societat apolítica d'«administrats». Al mateix temps, es demostra que el projecte de relegitimar la dictadura mitjançant l'èxit econòmic es va convertir cada vegada més en objecte de crítica pública, contribuint així a la pèrdua de legitimitat del règim.