Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad

Autor/a: Josep Sorribes Monrabal

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Inst. Desenvolupament Local

23,75 € 25,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-370-9659-9

EAN:

9788437096599

Data:

20/2/2015

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

230 x 150 mm

Pàgines:

468

Matèria:

Urbanisme

Any:

2015

Pes:

688 gr

BIC:

RGCM - Ciencias de la tierra, geografía, medioambiente, planificación / Geografía / Geografía humana

Sinopsi

Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad. Desde 1940, la ciudad de València ha cambiado de forma radical, mucho más que en el siglo precedente. Ha aumentado el radio, se ha construido la mayor parte del stock de viviendas existente, la población ha crecido en más de 300.000 personas, el área metropolitana se ha consolidado y ha incorporado nuevos terrtorios. Las infraestructuras y servicios se han multiplicado. Y todo ello ha sido el resultado de un proceso de construcción- destrucción. Es cierto que la ciudad —todas las ciudades— se construye sobre sus ruinas pero: la ciudad construida no necesariamente tiene porque ser motivo de orgullo. Ha habido destrucción, física y de la memoria histórica, no siempre necesaria y justificada y los nuevos tejidos urbanos y sociales con los que nos toca lidiar no son precisamente una bicoca más allá de la propaganda oficial.Des de 1940, la ciutat de València ha canviat de forma radical, molt més que al llarg de tot el segle XX. Ha augmentat el radi, s'ha construït la major part de l'estoc d'habitatges existent, la població ha crescut en més de 300.000 persones, l'àrea metropolitana s'ha consolidat i ha incorporat nous territoris. Les infraestructures i serveis s'han multiplicat. I tot això ha sigut el resultat d'un procés de construcció- destrucció. És cert que la ciutat —totes les ciutats— es construeix sobre les seues runes però: la ciutat construïda no necessàriament ha de ser motiu d'orgull. A València hi ha hagut destrucció física i de la memòria històrica, no sempre necessària i justificada, i els nous teixits urbans i socials amb els quals ens toca bregar no són precisament una bicoca més enllà de la propaganda oficial.