Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Corts d´Alfons el Magnànim I

(València, 1417-1418)

Autor/a: Josepa Cortés Escrivà

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Fonts Històriques Valencianes

38,00 € 40,00 €

Disponible al editor

Termini de lliurament estimat:

Disponible en 1 setmana

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-264-5

EAN:

9788411182645

Data:

30/11/2023

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

190x270 mm

Pàgines:

450

Matèria:

Fonts Històriques Valencianes

Any:

2023

Pes:

1198 gr

Sinopsi

Corts d´Alfons el Magnànim I. Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l inici d un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s hi reflecteix un fet d indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d un aparell burocràtic al seu servei.Alfonso, conocido como el Magnánimo, accedió al trono en 1416, cuando apenas tenía 19 años, y en abril de 1417 convocó por primera vez las Cortes a la Sede de València para jurar las leyes de los valencianos, como era preceptivo al inicio de un nuevo reinado, y pedir subsidios para recuperar el patrimonio real alienado por sus antepasados. En contrapartida, los estamentos convocados esperaban conseguir la reparación de los agravios sufridos, muchos de ellos abusos de poder de los oficiales reales o de los monarcas, y la promulgación de nuevos fueros. En los dos volúmenes que integran la edición de las Cortes de 1417-18 se publican los documentos que guardan memoria: el proceso del brazo real, el proceso del brazo eclesiástico, el memorial de los agravios del brazo militar, así como el donativo obtenido por el rey y los fueros promulgados al finalizar las Cortes. Además, se refleja un hecho de indudable trascendencia política, la conversión de la Diputación del General en un órgano permanente e independiente de las Cortes, con una estructura y competencias muy definidas, integrado de manera paritaria por miembros de los tres estamentos, renovables por cooptación, y la creación de un aparato burocrático a su servicio.