Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Desinformació i poder

Alquímies de la persuasió

Autor/a: Raúl Rodríguez Ferrándiz

Editor: Institució Alfons el Magnànim

16,15 € 17,00 €

Disponible al editor

Termini de lliurament estimat:

Disponible en 1 setmana

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1156-022-1

EAN:

9788411560221

Data:

22/2/2024

Format:

rústica

Mides:

125x215 mm

Pàgines:

228

Matèria:

Comunicació

Any:

2023

Pes:

0 gr

Sinopsi

Hi ha un lema ben conegut que diu que la informació és poder. En canvi, aquest llibre gira entorn de la relació entre desinformació i poder. Qui disposa d'una informació manté un poder sobre aquells que la ignoren; però quan la informació sembla accessible amb un sol clic, quan tot esdevé objecte de filtracions i compartir és la consigna, llavors el poder ja no recolza sobre la informació privilegiada: passa a exercir-se des del soroll confusionari, en un brou espés on els relats es disputen una atenció limitada i la veritat no és un horitzó estable per a confrontar-los, sinó un valor que cotitza en un mercat i que es privatitza, viralitza i monetitza, sense a penes relació amb els fets. Aquest assaig representa, en suma, una breu introducció a la trumpologia, Cambridge Analytica i la propaganda computacional, el Pizzagate, la decadència de la saludable sàtira informativa, les estratègies de Wikileaks i Facebook i la cara oculta de la transparència, les conspiranoies que es van articular en una elaborada plandèmia, el magnetisme que exerceixen sobre nosaltres els rumors i les mentides més desmesurades, la vanitat digital que ens du a compartir compulsivament per un grapat de likes, els trols impostors i la metxa que incendia les xarxes amb elements racistes i sexistes per mitjà d'identitats falses, Black Mirro, com a distopia més presentista que futurista... Com es pot promoure una ciutadania entusiàsticament activa a les xarxes que es mantinga atenta a l'actualitat informativa sense que resulte desinformada ni contribuïsca al seu torn a desinformar? Com es pot plantar cara al fet que el verb compartir, que desprén tan bones vibracions i ens sembla tan eufòric i fraternal, puga esdevindre una eina afavoridora de l'error i la mentida virals?Hay un lema muy conocido que dice que la información es poder. En cambio, este libro gira en torno a la relación entre desinformación y poder. Quién dispone de una información mantiene un poder sobre aquellos que la ignoran; pero cuando la información parece accesible con un solo clic, cuando todo puede ser objeto de filtraciones y compartir es la consigna, entonces el poder ya no se apoya sobre la información privilegiada: pasa a ejercerse desde el ruido confusionario, en un caldo espeso donde los relatos se disputan una atención limitada y la verdad no es un horizonte estable para confrontarlos, sino un valor que cotiza en un mercado y que se privatiza, viraliza y monetiza, sin apenas relación con los hechos. Este ensayo representa, en suma, una breve introducción a la trumpologia, a Cambridge Analytica y la propaganda computacional, al Pizzagate, a la decadencia de la saludable sátira informativa, a las estrategias de Wikileaks y Facebook y la cara oculta de la transparencia, a las conspiranoias que se articularon en una elaborada plandemia, al magnetismo que ejercen sobre nosotros los rumores y las mentiras más desmesuradas, a la vanidad digital que nos lleva a compartir compulsivamente por un puñado de likes, a los trols impostores y la mecha que incendia las redes con elementos racistas y sexistas por medio de identidades falsas, a Black Mirror, como distopía más presentista que futurista ... Cómo se puede promover una ciudadanía entusiásticamente activa en las redes que se mantenga atenta a la actualidad informativa sin que resulte desinformada ni contribuya a su vez a desinformar? Cómo se puede hacer frente al hecho que el verbo compartir, que desprende tan buenas vibraciones y nos parece tan eufórico y fraternal, pueda acontecer una herramienta favorecedora del error y la mentira virales?