Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Hermano Lobo (1972-1979) (val.)

Un ou dur per al Caudillo

Autor/a: AA.VV.

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Vicerectorat Cultura

28,50 € 30,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-9133-546-7

EAN:

9788491335467

Data:

1/2/2023

Idioma:

català

Mides:

230x310 mm

Pàgines:

296

Matèria:

Comunicació

Any:

2022

Pes:

1540 gr

Sinopsi

Hermano Lobo (1972-1979) (val.). En la primavera de 1972, un grup d'intel·lectuals que compartien la seua oposició a la dictadura, idearen una nova revista, 'El Huevo Duro'. Com que els censors no van entendre això del nom i l'ou no va fructificar, calgué pensar en una alternativa. Va ser Chumy Chúmez, àcrata de pensament i entusiasta de l'humor directe, qui en va trobar la solució: fer esclatar l'ou perquè donara vida a un animal, a un germà llop: 'Hermano Lobo'. El 13 de maig de 1972, l'editorial Pléyade, que ja publicava la mítica revista 'Triumfo', treia al carrer el primer udol d''Hermano Lobo', amb el subtítol 'Semanario de humor', tota una declaració d'intencions que es podria resumir en el la dita "A bon entendor, breu parlador". Perquè, més que paraules, la revista anava plena d'imatges ben suggeridores i provocadores. Des del dibuix surrealista d'Ops (Andrés Rábago) a l'irreverent de Chúmez, passant per Forges o Gila, entre altres, van fer de la revista molt més que un mitjà per a riure's de la dictadura: la van convertir en un símbol de rebel·lia i transgressió. Per això va tenir tant d'èxit. La tirada de 100.000 exemplars d'aquell primer número va desaparèixer dels quioscos ràpidament. En números successius, la tirada es va elevar fins a 150.000 exemplars i va arribar al màxim de vendes amb la xifra de 170.000. La vida del setmanari que avui rememorem no fou massa llarga. Traspassà un any després que el dictador, tot confirmant que la seua acidesa antidictatorial ja no casava amb els nous temps de transició, o que la seua fórmula editorial no estava preparada per a resistir l'elevada competència. Tanmateix, el balanç va ser majúscul. Ni més ni menys, va permetre imaginar un altre món, una altra forma de vida i, sobretot, un altre sistema de valors que avui anomenem democràcia.En la primavera de 1972, un grupo de intelectuales que compartían su oposición a la dictadura idearon una nueva revista, 'El Huevo Duro'. Como los censores no aceptaron el nombre y el huevo no fructificó, hubo que pensar en una alternativa. Fue Chumy Chúmez, ácrata de pensamiento y entusiasta del humor directo, quien encontró la solución: hacer eclosionar el huevo para que diese vida a un animal, a un 'Hermano Lobo'. El 13 de mayo de 1972, la editorial Pléyade, que ya publicaba la mítica revista 'Triunfo', sacaba a la calle el primer aullido de 'Hermano Lobo', con el subtítulo de 'Semanario de Humor', toda una declaración de intenciones que se podría resumir en el refrán "A buen entendedor, pocas palabras bastan". Porque, más que palabras, la revista estaba llena de sugerentes y provocadoras imágenes. Desde el dibujo surrealista de Ops (Andrés Rábago) al irreverente de Chúmez, pasando por Forges o Gila, entre otros, hicieron de la revista mucho más que un medio para reírse de la dictadura; la convirtieron en un símbolo de rebeldía y transgresión. Por eso tuvo tanto éxito. La tirada de 100.000 ejemplares de aquel primer número desapareció rápidamente de los quioscos. En los números sucesivos, la tirada se elevó hasta 150.000, y alcanzó su máximo de ventas con 170.000. La vida del semanario que hoy rememoramos no fue muy larga. Moriría un año después que el dictador, lo que confirmó que su acidez antidictatorial ya no casaba con el nuevo tiempo de transición, o que su fórmula editorial no estaba preparada para resistir la elevada competencia. Sin embargo, su balance había sido mayúsculo. Nada más y nada menos que permitió imaginar otro mundo, otra forma de vida y, sobre todo, otro sistema de valores que hoy llamamos democracia.