Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Nadie puede saber cómo es la noche

Xisco Mensua

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Vicerectorat Cultura

9,50 € 10,00 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-9133-719-5

EAN:

9788491337195

Data:

25/10/2024

Idioma:

català

Format:

rústica

Mides:

170x240 mm

Pàgines:

Matèria:

Art

Any:

2024

Pes:

0 gr

BIC:

JFSJ1 - Sociedad y ciencias sociales / Sociedad y cultura: general / Grupos sociales

Sinopsi

Nadie puede saber cómo es la noche. Decía Ludwig Wittgenstein lo siguiente: El ser humano vive su vida diaria con el brillo de una luz de la que no se da cuenta hasta que se apaga. Si se apaga, entonces la vida es desposeída de repente de todo valor, sentido, o como quiera decirse. Uno se da cuenta de repente de que por sí misma la mera existencia –diríamos– está aún completamente vacía, desierta. Es como si se borrara el brillo de todas las cosas; todo está muerto. Esto sucede a veces por ejemplo tras una enfermedad –pero no por eso naturalmente es menos real o menos importante, es decir, no por eso puede solucionarse con un encogimiento de hombros–. Entonces uno está muerto en vida. O más aún: eso es la auténtica muerte que hay que temer, porque el mero final de la vida no se vive (como he escrito con toda razón). Pero lo que ahora he escrito aquí tampoco es toda la verdad .Ludwig Wittgenstein deia el següent: L ésser humà viu la seua vida diària amb la brillantor d una llum de la qual no s adona fins que aquesta s apaga. Si s apaga, llavors la vida és desposseïda sobtadament de qualsevol valor, sentit, o com hom vulga dir-li. Hom s adona de sobte que per si mateixa la mera existència –diríem– encara està completament buida, deserta. És com si s esborrés la lluïssor de totes les coses, tot està mort. Això s esdevé de vegades, per exemple, després d una malaltia –però no per aquesta raó és, naturalment, menys real o menys important, és a dir, no per això es pot solucionar arronsant-se d espatlles. Llavors hom està mort en vida. O més encara: això és l autèntica mort que caldrà témer, perquè el pur final de la vida no és viscut (com he escrit amb tota la raó). Però el que ara he escrit ací tampoc no és tota la veritat .