Fitxa del llibre
×
![]()
Piedras madre y memorias heridas en San Miguel de los Reyes
Pedres mare i memòries ferides a Sant Miquel dels Reis
Autor/a:
Antoni Tordera Sáez
Editor:
Universitat de València
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
Piedras madre y memorias heridas en San Miguel de los Reyes. Sant Miquel dels Reis es pot descriure com un edifici tan recosit com ho és la seua biografia, aquella que els seus habitants han teixit durant segles amb les seues ànsies, des de les de plaure a Déu fins a les de castigar per sempre l'enemic. La clau d'aquest espai es troba en una substància formada per vivències ja evaporades i per tresors -llibres, pintures, cantorals, etc.- sostrets o desamortitzats a altres espais, de manera que la capsa de meravelles d'aquest lloc s'ha expandit i alhora, estranyament, ha romàs en el seu interior com un joc de buits i presències. Una altra clau, decisiva o inevitable, és la reutilització d'aquest monestir com a presó, primer de dones, després de presos comuns i, finalment, de presos polítics, que van tenir destins molt diferents. Tota aquesta realitat és incommensurable, cosa que hem abordat com un relat de l'edifici, per a l'escriptura del qual s'han consultat historiadors, s'han fotografiat fragments eloqüents, s'han reproduït documents i, sobretot, s'ha caminat una vegada i una altra per les capes de les seues edats, contemplant parets buides que sabíem que havien estat vestides. I també, quan s'ha jutjat necessari, ens hem apropiat dels recursos i imatges de Vicent Andrés Estellés, Cervantes, Vladimír Holan o Carmen Amaya, i de molts altres, per a construir una idea del lloc, atès l'envitricollament: des d'alqueria musulmana fins a immensa biblioteca, sense oblidar els xiquets del col·legi, els monjos callats, els ducs, les galeres de dones preses, els captaires i els milers d'empresonats durant el segle XX. Tot entre els seus murs. Tot, en suma, pedres mare i memòries ferides.San Miguel de los Reyes se puede describir como un edificio tan recosido como lo es su biografía, esa que durante siglos han tejido sus habitantes con sus ansias, desde las de agradar a Dios hasta las de castigar para siempre al enemigo. La clave de este espacio se encuentra en una sustancia formada por vivencias ya evaporadas y por tesoros -libros, pinturas, cantorales, etc.- sustraídos o desamortizados, de manera que la caja de maravillas de este lugar se ha expandido y, a la vez, extrañamente, ha permanecido en su interior como un juego de huecos y presencias. Otra clave, decisiva o inevitable, es la transformación de este monasterio en cárcel, primero de mujeres, luego de presos comunes y, finalmente, de presos políticos, que tuvieron muy distintos destinos. Toda esa realidad es inconmensurable, lo que hemos abordado como un relato del edificio, para cuya elaboración se ha consultado a historiadores, se han fotografiado fragmentos elocuentes, se han reproducido documentos y, sobre todo, se ha caminado una y otra vez por las capas de sus edades, contemplando paredes vacías que sabíamos que habían estado vestidas. Y también, cuando se ha juzgado necesario, nos hemos apropiado de los recursos e imágenes de Vicent Andrés Estellés, Cervantes, Vladimír Holan o Carmen Amaya, y de tantos otros, para construir una idea del lugar, dado su abigarramiento, desde la alquería musulmana hasta la inmensa biblioteca, sin olvidar los niños del colegio, los monjes callados, los duques, las galeras de mujeres presas, los mendigos y los miles de encarcelados durante el siglo XX. Todo entre sus muros. Todo, en suma, piedras madre y memorias heridas.