Fitxa del llibre
×
Indignas hijas de su Patria.
Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià
Autor/a:
Marta García Carbonell
Editor:
Institució Alfons el Magnànim
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Dades de l'article
Matèria:
Història Contemporània
Sinopsi
Indignas hijas de su Patria.. El Patronato de Protección a la Mujer fue un organismo creado en 1941 y disuelto en 1985 que persiguió «la dignificación moral de la mujer» con el objetivo –al menos sobre el papel– de controlar y eliminar el ejercicio de la prostitución clandestina de menores de edad. Sin embargo, se erigió como un sistema de control sobre la población femenina, que trató de imponer un arquetipo homologado de mujer regido por la decencia, el recato y la castidad.
Bajo el ojo vigilante de órdenes religiosas femeninas, miles de muchachas fueron encerradas en reformatorios convertidos en espacios de tortura, represión y castigo. Esta es la historia de una de las instituciones más antiguas del franquismo, que ejerció un férreo control sobre las ideas, las actitudes, los comportamientos y, sobre todo, los cuerpos de millares de mujeres y niñas que se atrevieron a cuestionar las rígidas normas de moralidad que les fueron impuestas. También, la de un organismo desconocido que consiguió sobrevivir a la muerte del dictador y alargó la agonía de muchas jóvenes hasta bien entrada la democracia.El Patronato de Protección a la Mujer va ser un organisme creat en 1941 i dissolt el 1985 que va perseguir «la dignificació moral de la dona» amb l'objectiu –almenys sobre el paper– de controlar i eliminar l'exercici de la prostitució clandestina de menors d'edat. No obstant això, es va erigir com un sistema de control sobre la població femenina, que va tractar d'imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la cautela i la castedat.
Sota l'ull vigilant d'ordes religiosos femenins, milers de xiques van ser tancades en reformatoris convertits en espais de tortura, repressió i càstig. Aquesta és la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. També, la d'un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes joves fins a ben entrada la democràcia.
Matèria:
Història Contemporània