Fitxa del llibre
×
![]()
Los locos de Valencia (1409-2009)
Mitos, rituales y utopías en salud mental
Autor/a:
Cándido Polo Griñán
Editor:
Universitat de València
Col·lecció:
Oberta
Termini de lliurament estimat:
24-72h
Sinopsi
Los locos de Valencia (1409-2009). La creación, por iniciativa del padre Jofré, del primer hospital de Europa para enfermos mentales, el Spital dels Ignoscents, es uno de los mitos más arraigados de la Valencia bajomedieval. Sin embargo, nuestros locos, a pesar de contar con esta institución para ser atendidos, durante los siguientes cinco siglos permanecieron bajo un encierro en condiciones lamentables y fueron ridiculizados en ceremonias rituales. Posteriormente, a finales del siglo XIX, fueron trasladados al convento medieval de Santa María de Jesús, donde su situación no mejoraría, mientras se intentaban erigir sin éxito varios ambiciosos proyectos para albergarlos. Finalmente, ya en los años setenta del siglo XX, se inauguraría e Hospital Psiquiátrico de Bétera, con vocación de ser el mejor de Europa cuando el modelo en el que se basaba ya había sido rechazado por la OMS dos décadas antes. Basado en la utópica concepción de ciudad abierta, no tardó en fracasar por su anacronismo. Esta obra aporta una elocuente síntesis de las incoherencias asistenciales sufridas por los pacientes mentales en el curso del tiempo, las cuales alcanzarían su apogeo durante la conmemoración institucional de los "600 años de solidaridad".La creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d'Europa per a malalts mentals, l'Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre'ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s'intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per allotjar-los. Finalment, ja en els anys setanta del segle XX, es va inaugurar l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, amb vocació de ser el millor d'Europa, quan el model en què es basava ja havia estat rebutjat per l'OMS dues dècades abans. Basat en la utòpica concepció de ciutat oberta, no va tardar a fracassar pel seu anacronisme. Aquesta obra aporta una síntesi molt eloqüent de les incoherències assistencials patides pels pacients mentals en el curs del temps, que assolirien el seu apogeu durant la commemoració institucional dels "600 anys de solidaritat".