Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

Revistas para la democracia. El papel de la prensa no diaria durante la Transición

Autor/a: Jaume Guillamet Lloveras

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Oberta

18,52 € 19,50 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-9134-539-8

EAN:

9788491345398

Data:

28/4/2020

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

230x165 mm

Pàgines:

314

Matèria:

Comunicació

Any:

2020

Pes:

498 gr

Sinopsi

Revistas para la democracia. El papel de la prensa no diaria durante la Transición. Las revistas fueron un espacio arriesgado de información y opinión política en los últimos años del franquismo, lo que algunas pagaron con sanciones y suspensiones. Este libro analiza la aportación y la significación de la prensa no diaria como tribuna accesible a los movimientos de oposición, a manera de «parlamento de papel», término sobre cuyo alcance se habla en la introducción. Por una parte, se estudian algunas revistas anteriores al final de la dictadura, de neto enfoque renovador, como 'Cuadernos para el Diálogo' y 'Triunfo' o las catalanas 'Destino', 'Oriflama', 'Presència' y 'Canigó', junto al semanario informativo 'Cambio 16', en contraste con la inadaptación creciente de las veteranas 'La Actualidad Española' y 'Gaceta Ilustrada'. Por otra, se encuentran revistas nacidas tras la jura del rey Juan Carlos, como el semanario popular 'Interviú', los comunistas 'Arreu' y 'La Calle', o 'Punto y hora de Euskal Herría', del nacionalismo vasco de izquierdas, y el proyecto valencianista 'Valencia Semanal'. El capítulo dedicado a 'Por favor', 'El Papus' y 'El Jueves' ofrece una mirada global sobre el fenómeno de la renovación de la prensa de humor; así como el dedicado a los magazines angloamericanos 'The Economist', 'Time' y 'Newsweek' aporta una visión internacional de la Transición, no por distante menos incisiva. El libro incluye, además, el testimonio y las reflexiones de algunos periodistas, editores e historiadores. El epílogo apunta una interpretación sobre el efímero éxito de estas publicaciones en la que fue una gran década para las revistas.Les revistes van ser un espai arriscat d'informació i opinió política en els darrers anys del franquisme, cosa que algunes pagaren amb sancions i suspensions. Aquest llibre analitza l'aportació i la significació de la premsa no diària com a tribuna accessible als moviments d'oposició, a manera de «parlament de paper», terme sobre l'abast del qual es parla en la introducció. D'una banda, s'estudien algunes revistes anteriors al final de la dictadura, de clar enfocament renovador, com 'Cuadernos para el Diálogo' i 'Triunfo' o les catalanes 'Destino', 'Oriflama', 'Presència' i 'Canigó', al costat del setmanari informatiu 'Cambio 16', en contrast amb la inadaptació creixent de les veteranes 'La Actualidad Española' i 'Gaceta Ilustrada'. D'una altra, es troben revistes nascudes després de la jura del rei Joan Carles, com el setmanari popular 'Interviú', els comunistes 'Arreu' i 'La Calle', o 'Punto y hora de Euskal Herría', del nacionalisme basc d'esquerres, i el projecte valencianista de 'Valencia Semanal'. El capítol dedicat a 'Por favor', 'El Papus' i 'El Jueves' ofereix una mirada global sobre el fenomen de la renovació de la premsa d'humor; així com el dedicat als magazins angloamericans 'The Economist', 'Time' i 'Newsweek' aporta una visió internacional de la Transició, no per distant menys incisiva. El llibre inclou, a més, el testimoniatge i les reflexions d'alguns periodistes, editors i historiadors. L'epíleg apunta una interpretació sobre l'efímer èxit d'aquestes publicacions en la que va ser una gran dècada per a les revistes.