Inici sessió

0,00 €

N’ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Adreça electrònica

Contrasenya

Recupera la contrasenya

Ets nou? Fes clic aquí.

¿Ets client?

Introdueix les teves dades d’accés

Usuari

Contrasenya

Recordar contrasenya

¿No ets client?

Contacta amb nosaltres..

Fitxa del llibre

El Papus (1973-1987)

Contrapoder informativo en la Transición española

Autor/a: María Iranzo Cabrera

Editor: Universitat de València

Col·lecció: Aldea Global

18,52 € 19,50 €

Estoc: Sí

Termini de lliurament estimat:

24-72h

Afegeix

Desa-ho

Dades de l'article

ISBN:

978-84-1118-176-1

EAN:

9788411181761

Data:

9/8/2023

Idioma:

castellà

Format:

rústica

Mides:

160x240 mm

Pàgines:

216

Matèria:

Comunicació

Any:

2023

Pes:

400 gr

BIC:

KNTJ - Economía, finanzas, empresa y gestión / Industria y estudios industriales / Industrias de los medios, la información y la comunicación

Sinopsi

El Papus (1973-1987). El tardofranquismo necesitaba, a principios de los años setenta del siglo XX, transmitir la imagen de que se liberalizaba la prensa. Su estrategia fue dejar cierto margen de actuación a las publicaciones no diarias. Una de ellas, el semanario satírico 'El Papus', se atrevió a realizar crítica política a través de un humor rupturista. Su primer objetivo fue demoler los pilares del régimen, sólidos incluso tras la muerte del dictador, pero con el paso del tiempo iría poniendo en el centro de su crítica a quienes abusaban de los poderes del Estado, sin distinción de ideologías ni de instituciones. En sus historietas evidenció también su descontento con las cesiones de la oposición política y con la gestión gubernamental del PSOE. La historia del periodismo español recupera con este libro las vicisitudes de la revista de humor con mayor tirada entre octubre de 1975 y julio de 1976; también, la experiencia del primer medio de comunicación en sufrir, en democracia, un atentado terrorista con una víctima mortal.El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l'estratègia de deixar un cert marge d'actuació a les publicacions no diàries. Una d'aquestes, el setmanari satíric 'El Papus', es va atrevir a fer crítica política a través d'un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps s'anà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de l'Estat, sense distinció d'ideologies ni d'institucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de l'oposició política i la gestió governamental del PSOE. La història del periodisme espanyol recupera amb aquest llibre les vicissituds de la revista d'humor que va assolir el tiratge més alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també, l'experiència del primer mitjà de comunicació que va patir, en democràcia, un atemptat terrorista amb una víctima mortal.